Qui Som? Què fem? Falzia Contacta

Què fem? A.CU.M. i FOTOGRÀFIC | LLIBRES DE FESTES | FALZIA

WEB

El web valldevernissa.org, a l’abast fàcil de la xarxa

Segons un informe sol·licitat a l’empresa webpositer, el nostre web ocupa els primers llocs entre els cercadors quan li demanem informació sobre la “vall de Vernissa” o sobre personatges com Josep Camarena”. També comença a ser un referent en el camp dels ecomuseus, tot i que encara no hem presentat la pàgina oficial d’aquest projecte.

Pàgina web del Col·lectiu, fa uns dies

L’informe està realitzat en base a 28 cercadors, alguns d’ells internacionals, i en cadascun d’ells el document ha fet cas de les cinc primeres pàgines de resultats, ja que té en compte la comoditat dels usuaris de la xarxa, que no solen passar de les primeres pàgines quan realitzen una cerca. 

El resultats globals obtesos en base a paraules clau com “vall de Vernissa”, “Josep Camarena” o “ecomuseu” ens donen 26 primeres posicions, 77 aparicions en la primera pàgina, 19 aparicions en pàgines posteriors, 96 posicions aconseguides i un total de 58 pàgines sense posicionar.

És especialment indicatiu el primer dels casos, “vall de Vernissa”, en què obtenim 19 primers llocs i en una vintena de vegades estem entre les cinc primeres pàgines. Si decidírem cercar informació sobre Josep Camarena, en nou cercadors el trobaríem en primera posició i en vint-i-set ocasions ho faríem entre les cinc primeres pàgines. Finalment, a pesar que el Col·lectiu encara no ha obert el portal per al projecte d’Ecomuseu que duem a terme, solament amb la informació continguda al web, si cerquem informació sobre ecomuseus, la nostra pàgina apareix en una vintena d’ocasions.

El web del Col·lectiu havia de ser una ferramenta per a deixar constància de les activitats realitzades, per a facilitar l’accés a la informació sobre els nostres pobles i per a promocionar-los. En tres anys de treball hem aconseguit, si més no, un web bastant visible a la xarxa, fruit del treball propi però també del suport als moviments socials en defensa del territori.

AL·LEGACIÓ

Demanem que es restituïsca el camí entre Castellonet i Almiserà-Llocnou

Des del Col·lectiu Vall de Vernissa demanem la restitució del pas del Murtadell i el seu canvi d'ubicació al camí de Castellonet per tal de donar continuïtat a aquesta via històrica, ara tallada. Per això, hem enviat una al·legació a Jose Ramon Garcia Anton, Conseller d'Infraestructures i Transport.

 

Al·legació presentada:

El Col·lectiu Vall de Vernissa

EXPOSA:

Que hem tingut coneixement de diverses modificacions fetes en el projecte de l'autovia del Morquí, en el tram entre Terrateig i Ròtova.

Que malgrat que el projecte original de l'any 1994 no comptava amb cap pas en el camí del Murtadell (terme municipal d'Almiserà), fou afegit posteriorment per tal de millorar la permeabilitat transversal de l'autovia, la qual cosa millorà positivament el projecte original.

Que aquest pas, malgrat no ser la solució més adient, era un mal menor per tal de donar-li continuïtat al camí vell que unia les poblacions de Llocnou i Almiserà amb la de Castellonet de la Conquesta, continuant el seu trajecte fins a Ador.

Que una de les modificacions recents ha estat l'anul·lació del pas previst al camí del Murtadell dins del terme municipal d'Almiserà, segons consta a la documentació que adjuntem.

Que només arguments econòmics poden esgrimir-se per a justificar l'anul·lació d'aquest pas.

Que el camí vell d'Almiserà a Ador, malgrat que ja fou tallat per la circumval·lació de la CV-60 al municipi de Llocnou, seguia sent molt utilitzat per vianants, ciclistes i ciclomotors, els quals, creuaven la carretera CV-60 en el punt on havia quedat tallat el camí, amb el consegüent perill per a les persones.

Que aquest camí és una via històrica, la qual forma part de la xarxa de les ramificacions del Camí Reial. Per tant, en cas de ser anul·lada, hauria de veure's acompanyada d'una alternativa.

Que el camí de Castellonet forma part d'una xarxa de connexió de camins històrics dins la Vall de Vernissa, que conecten els pobles de la vall, i que, a més, formen part d'un projecte de turisme sostenible, que consisteix en una ruta circular entre els cinc pobles que hauria de poder fer-se amb bicicleta o a peu. L'autovia, ara, provoca un greuge amb les comunicacions entre els municipis i suposa un entrebanc, també, cap als plans de futur que els municipis realitzen.

Que el camí és, a més, una via pecuària anomenada "colada de Castellonet" i classificada com a tal segons ORDEN de 20 de mayo de 1974 por la cual se aprueba la clasificación de las vias pecuarias existentes en el término municipal de Almiserat, provincia de Valencia (BOE núm 168).

Que, per tant, i segons la Llei 3/1995, de 23 de març de Vies Pecuàries, cal mantenir el seu traçat sense ser interromput per noves infraestructures i en cas de variació o desviació del seu traçat cal fer-ho mantenint la seua continuïtat per al trànsit ramader i la resta d'usos compatibles.

Que la infraestructura de l'autovia, tal com està concebuda, impermeabilitza la vall, la parteix en dues parts incomunicades, cosa que impossibilita el trànsit d'un costat a l'altre de les persones que hi habiten o que tenen propietats i que es vulguen desplaçar sense utilitzar vehicles motoritzats.


Que el fet que haja estat declarada com una obra necessària no implica que la seua execució haja d'anar en perjudici dels termes municipals que creua. Un projecte complet ha de saber resoldre el greuges que infligeix al territori, de manera que cree quants menys trastorns millor a la vida normal dels seus habitants.

Que malgrat l'avançat estat de construcció de l'autovia, en tot moment es pot afegir el pas suprimit, fins i tot amb posterioritat a la seua inauguració.

DEMANA:

La restitució del pas del Murtadell i el seu canvi d'ubicació al camí de Castellonet per tal de donar continuïtat a aquesta via històrica, ara tallada.

Ròtova, 21 de març de 2007

Documentació annexa:
" Còpia del projecte amb el pas al camí del Murtadell
" Còpia del projecte actual (febrer 2006) amb el pas anul·lat.
" Fotocòpia BOE núm 168 amb l'ordre de classificació de les vies pecuàries d'Almiserà
" Fotocòpia del croquis de les vies pecuàries d'Almiserà.

INFOSAFOR.COM (28-03-2007)

Llocnou conclou el projecte de campanar amb la motorització de les campanes

La Fundació Pere Compte, “que ha tingut en compte el valor patrimonial del monument, ha volgut contribuir a la motorització electrònica” del conjunt amb el 70 % del pressupost, uns 20.000 €. L’empresa valenciana Electrorecamp s’encarregà de dur a terme el projecte i, com a novetat, un mòdem permet accedir a les funcions del campanar per via telefònica.

El diumenge 25 de març, la presidenta de la Fundació Pere Compte, Esperanza Sánchez Fernández, inaugurà la “rehabilitació electrònica” de les campanes de l’església parroquial de Llocnou de Sant Jeroni.

Aquest joc de campanes té un valor patrimonial molt especial, donat que es tracta d’un conjunt composat a partir d’una campana antiga que es prengué de model per a obtenir-ne tres de noves que repeteixen el mateix timbre. Les quatre campanes estan acordades en La bemoll major. En el seu moment, era la primera vegada que un projecte semblant es donava en un campanar valencià, fins i tot de l’estat espanyol. Segons fonts de l’organització, “el resultat, a nivell de sonoritat, ha sigut excel·lent”.

El projecte es realitzà l’any 2000, i contemplava també la rehabilitació del campanar, tot i adaptant la seua forma i dimensions al projecte sonor de les campanes, donat que la fosa i afinació d’aquestes va anar a càrrec de la factoria holandesa Royal Eijsbouts. Tot el conjunt ha tingut un cost de 170.000 €, assumit pels veïns i veïnes de Llocnou de Sant Jeroni, al llarg de 7 anys. La Diputació de Valencia contribuí amb 12.000 €, i l’Ajuntament, amb 6.000 €. Actualment està també en projecte la il·luminació artística del campanar, a càrrec del consistori de la localitat, encapçalat pel nacionalista Salvador Alarcó.

L’acte de presentació.

L’acte va tindre lloc el diumenge 25 d’abril a l’església parroquial del municipi. En ell van intervenir Mn.Josep Costa i Sarió, Esperanza Sánchez Fernández, directora-gerent de la fundació, que va destacar el “alt valor patrimonial que tenia el projecte, cosa que l’havia fet mereixedor de la subvenció”; així com Rafael Garcia Mahiques, professor titular de la Universitat de València i director del projecte de campanes així com de la motorització electrònica, que donà compte dels detalls del mecanisme que s’havia instal·lat. A continuació, la directora de la Fundació va donar pas a un vol general de campanes accionat per mitjà d’un telèfon mòbil, amb la qual cos aquedà inaugurat el sistema.

Durant el vi d’honor posterior, Sánchez va admetre que “una de les raons que per la qual es va decidir a donar suport al projecte és haver estat Llocnou un d’aquests pobles que han rebut molt poques subvencions en els darrers anys i ella era molt sensible davant d’aquestes situacions”.

ACTIVITATS

Al caliu de la nostra història

El Col·lectiu Vall de Vernissa organitzà el diumenge 25 de març una visita al Museu Arqueològic de Gandia.

I un vídeo. Paciència per a veure'l: pesa bastant.

OPINIÓ

MÀG(i)a.                                               
Miquel Camarena-Col·lectiu Vall de Vernissa

El darrer diumenge 25 de març, el Col·lectiu Vall de Vernissa va organitzar una visita al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). La jornada no semblava massa propícia, atès que eixa matinada s’efectuava el canvi horari, amb el trasbals que això comporta en el son, especialment dels més menuts. A més, l’oferta cultural d’arreu de la comarca era extensa i variada, amb gran quantitat d’atractives i interessants propostes provenint des de diferents llocs i organismes. Els meus fills, amb més son que res, m’acompanyen.
   Amb tot i això, la visita encara va estar un èxit de públic. Amb sorpresa inclosa. Joan Cardona, arqueòleg municipal, amablement i desinteressadament, s’oferia a fer-nos-en  de llàtzer. Les seues sempre interessants explicacions demostren un entusiasta convençut del que fa. També el seu equip col·laborador.
     Malgrat la seua ubicació física al cor  de la ciutat, el MAGa és un museu amb clara vocació comarcal, que tot gandià i per extensió tot saforenc hauria de conéixer i visitar. Per simple exercici d’amor al patrimoni. Patrimoni de primer ordre en importància mundial, dit siga de passada. Destaca la seua voluntat didàctica front a antigues maneres de concebre un museu, com a simple contenidor de peces desordenades. Així, al llarg del seu recorregut, el visitant no sols coneix les diferents etapes viscudes pels nostres avantpassats més llunyans, si no també fer-se’n una idea ben aproximada del medi físic (la nostra comarca) en què tot això succeïa. Amb un formidable format audiovisual de recolzament que aconseguia fascinar els més menuts i instruir els més majors.
      També és un encert la seua instal·lació a un edifici que per si mateix ja constitueix un atractiu, on destaca l’acurada intervenció de restauració que recuperà un espai emblemàtic per a Gandia i la seua comarca. Amb magnífiques vistes al riu i l’horta, des de les antigues muralles visibles per l’entrada provenint d’Alacant.
      La visita conclou amb un taller-demostració, simpàtica, amena i divertida, de les eines, atifells i tècniques, emprades per aquells antecessors per a l’obtenció del foc. Els més menuts es diverteixen d’allò més, intentant esforçadament aconseguir encendre’l. Al mateix temps, d’una agradable manera, coneixem la importància cabal per a l’home prehistòric de l’obtenció del foc.

    

Han passat dues hores i mitja i el matí se n’ha anat a tota velocitat. Els xiquets reneguen per què no volen que la visita acabe. Des d’aleshores, no ha passat un dia sense que em pregunten al voltant d’allò que van poder veure i admirar. Desitgen tornar. Repassen a diari les fotos de la visita a l’ordinador. Decididament, això és MÀGia.

    

 

En primer lloc, realitzàrem una visita per les sales de l'Antic Hospital de Sant Marc, actual seu del MAGa, centrada en l'activitat. Després, passàrem a la realització del taller, per tal d'aconseguir fer foc amb dues fustes.

Tipus d'activitat: "El FOC". Una de les fites més importants de l'evolució humana, va ser el descobriment i la domesticació del foc. Per tant, en aquest taller coneixérem la seua importància, els materials que utilitzaven les societats prehistòriques, així com les diferents tècniques emprades al llarg de la prehistòria, per tal d'aconseguir fer foc.

 

Horari:

- 9:40 hores. Passarel·la de la fira de Gandia (estàtua del Tio de la Porra).
- 10,00 a 11,00 hores. (Grup de 25 persones).
- 11,00 a 12,00 hores. (Grup de 25 persones).

Nombre del grup: ~ 50 persones (25 en cada grup).
Duració de la visita: 1 hora.
Organització de la visita: visita - Taller (1/2 hora cada part).

PUBLICACIONS

Ròtova presenta un guia sobre els seus béns culturals, paisatgístics i patrimonials.

L'autor, Paco Tortosa.

Al mateix acte també es presenta un documental sobre la cultura de la pansa. L'autor de la guia i del documental és el geògraf Paco Tortosa.

Divendres dia 23 de febrer de 2007, a les 20.00 hores i a l'esglesia de Ròtova (la Safor), s'ha presentat la guia de Ròtova i un audivisual sobre la cultura i els paisatges del mateix poble. Segons l'autor, "no es tracta tan sols de donar a conéixer els valors patrimonials turístics de Ròtova i d'exaltar-los, sinó de fer una sèrie de reflexions i valoracions mediambientals, de qualitat de vida i paisatgístiques, més conformes amb les noves sensibilitats ecològiques i d'oci verd que comencen a despuntar entre els viatgers i turistes d'aquesta societat de principis de mil·lenni. Una societat que cada vegada més valora un recurs natural i cultural poc massificat que conserve íntegrament o en part les arrels culturals de temps passats, tant en la configuració dels seus paisatges globals quant a les manifestacions arquitectòniques concretes lligades al món rural o urbà".

LA GUIA.

En la primera part, i sota el títol PER ANAR DESCOBRINT RÒTOVA DE MANERA GLOBAL, ens apropa a la seua geografia, rastregem la història i fem unes pinzellades del seu patrimoni cultural i natural, a més d'una reflexió al voltant de la situació actual del medi ambient. El segon apartat, el nucli central i més important de la publicació, dedica el seu espai al desenvolupament dels tres itineraris que hem dissenyat, els quals s'estenen pel nucli urbà i tot el terme de Ròtova. El tercer apartat de la publicació ressenya les festes de Ròtova, els llocs per dormir, la gastronomia, els establiments per menjar, les tendes tradicionals i les associacions culturals del poble.

EL DOCUMENTAL SOBRE LA CULTURA DE LA PANSA.

"En una època d'avanços tècnics indubtables, és responsabilitat de tots conèixer i conservar en el possible la cultura tradicional del nostre territori. Transformar el raïm de moscatell en pansa era -i encara ho és- una tècnica secular bastant perfeccionada fruit de l'experiència col·lectiva. Però per damunt de tot, era -i és- cultura tradicional, una forma molt singular de treball i convivència que no deu desaparèixer ni quedar en l'oblit" (Documental).

 

 

URBANISME

La majoría absoluta socialista d'Alfauir aprova el polèmic Vernissa Golf
Con los únicos votos favorables del grupo socialista -que cuenta con mayoría absoluta en Alfauir- se aprobó el jueves 15 de febrero en pleno extraordianario el polémico PAI Vernissa Golf. El secretari Comarcal de Organización del Bloc Felip Pastor ha declarado que todo esto solo ha sido una maniobra de la alcaldesa para quedar bien, puesto que el proyecto es inviable.
Juanjo Benítez 15/02/2007

La localidad de Alfauir ha vivido esta mañana un pleno extraordinario en el que se ha puesto sobre la mesa el polémico PAI Vernissa Golf, un proyecto que se aparcó en su día por la oposición del PSPV-PSOE y por la paralización del concierto previo del Plan General de Ordenación Urbana, en el que se incluía, por parte de la Conselleria de Territori. Aún así, el PAI ha sido aprobado gracias a la mayoría socialista de la localidad, con los votos favorables de sus concejales, y con los contrarios de los del Partido Popular.

Aunque no cuenta con representación en la localidad, en el pleno también estuvo el Bloc Nacionalista Valencià para denunciar lo que creen "un verdadero atentado contra el territorio." Según ha explicado a Safor Guia, Felip Pastor, secretari Comarcal de Organización de la entidad nacionalista "este pleno ha sido un acto que la alcaldesa de Alfauir ha organizado para quedar bien con algunas personas del pueblo, ya que este PAI, se ha demostrado que es totalmente inviable."

Pastor ha indicado que Providencia Martínez, que ya no será cabeza de lista en la localidad, ha hecho "un paripé para que se recalifique la zona de suelo industrial, como está contemplado, a suelo urbanizable, pudiendo multiplicarse por diez el valor de ese suelo, y así dejar contentos a algunos de los vecinos de la población antes de marcharse". Aunque insistió que "este proyecto es imposible que se pueda aprobarse y llegar algún día a realizarse."

(Safor Guia)

OPINIÓ

Vernissa Golf: del silenci als fets.
Jordi Puig, Xavier Ródenas, Roger Cremades, Christelle Enguix, Paco Sastre, Miquel Camarena, Voro Juan (PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR)

Com quan dorms tranquil·lament i et desperten amb un bon tro, a Alfauir l'Ajuntament ha decidit que dijous hi ha festa de nou. Però ara les coses són distintes: ja han passat una mica si voleu aquelles presses dels alcaldes de fer-se la foto junt a un plànol, de presentar els PAI com si es tractara del nou estadi del València C.F. Ara detectem una nova tendència: la de passar desapercebuts, la de no ser notícia, i continuar foradant, com la gota fa amb la pedra del nostre territori. Va passar, si ho recordeu, amb Palma. I ara, com no, amb Alfauir. Ha aprés molt aquest darrer ajuntament d'aquell primer. I és que el "roce" fa el carinyo i fa goig això del terme veí.

Recorde perfectament el dia en què l'alcaldessa ens va reunir a tots per a soterrar el municipi i per aprovar un PAI que li pegava la volta; aquell dia, els veïns d'Alfauir, Ròtova i de la resta de la comarca la vam acompanyar amb ciris. El taüt, això és, tota la paperassa, es va quedar sobre la taula. I l'alcaldessa, amb cara de pocs amics perquè li havien parat la celebració de l'òbit.

Com que l'ésser humà no sol ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra quan hi ha diners pel mig, l'alcaldessa es degué prometre no tornar a fer soroll i anar fent camí sense que ningú s'enterara. Veïns i oposició s'han sorprés estos mesos perquè no sabien en quin punt estaven respecte a l'ordenació del seu municipi. Perquè la por a informar i el silenci han sigut les banderes que penjaven del balcó de l'Ajuntament.

Però, ves per on, que ha despertat el projecte. No sabem massa ben bé com. Hi ha un concert previ aprovat; suposem que en base a la nova reglamentació urbanística. I dijous 15 hi ha plenari per a aprovar el projecte Vernissa Golf. A les 12:30 h, per si de cas algun treballador amb horari de funcionari volguera anar a protestar.

Aquest projecte el volgueren aprovar a presses i correres el darrer dia de vigència de la LRAU, a les 20:00 h., amb una certa nocturnitat -amb fred i amb pluja, què li farem-, i finalment fou aturat per adaptar-lo a la nova normativa. Ara volen aprovar "el informe jurídico sobre alegaciones al Programa de Actuación Integrada", una contestació -que no diu res- a unes al·legacions fetes per a un projecte caducat, redactat amb una legislació passada.

No sabem si el projecte és millor o pitjor que l'anterior; solament hi ha silenci. Ja sabem la seua resposta: que tot anirà avant. Esperem la contestació però ja la sabem, tot i que no hi ha res nou ni cap període per comprovar què hi ha de nou.

El mateix dia, tindrà lloc, per acabar el programa de festeig, "aprovación, si procede de la homologación y plan parcial" i, per finalitzar, just abans de la revetla, "adopción de acuerdos que procedan en ejecución de los acuerdos que se adopten en el anterior punto del orden del día".

O siga, que tot lligat i ben lligat; i no sabem si també adjudicaran el projecte: com veuen, ni l'enunciat de la convocatòria és precís. Han decidit fer festa i s'han deixat les comissions pel camí. Sembla que desitgen que les festes s'acaben aviat, almenys abans de les properes eleccions. Saben vostés perquè? Si tenen cap dubte, mitja hora abans del plenari esteu convocats perquè us ho resolguen: és tota la transparència que han pogut oferir.

LA FALZIA

Una mostra de revistes comarcals, al porrat de la comunicació de Potries.

Aquest cap de setmana passat (3 i 4 de febrer), s'ha presentat La Falzia a la mostra de revistes comarcals, a un dels estands del porrat de la comunicació de Potries.

Durant el cap de setmana del 3 al 4 de febrer ha tingut lloc, dintre del recinte d'exposicions i estands del porrat de Sant Blai de Potries, una mostra de revistes comarcals. Aquest any, el porrat està dedicat a la comunicació: des de l'edició de llibres fins a les noves tecnologies (Internet, etc.).

Entre les revistes presents a l'estand, cal destacar Bresca (Vilallonga), La Cisterna (Xeresa), les publicacions de La Goleta (Xeraco) i del Col·lectiu de Mestres de la Safor, l'Almoina (Almoines), La Cabota, Quinzedies i La Falzia. A més, amb un estand propi, també hi era, Safor Guia.

Aquesta mostra de reviste coincideix amb l'eixida d'un nou número de la revista que edita el Col·lectiu Vall de Vernissa, amb la promoció del catàleg Josep Camarena, història i paisatge per als subscriptors.

LA FALZIA

Doble volada de La Falzia.

El Col·lectiu Vall de Vernissa obsequia les persones subscrites a La Falzia amb el catàleg Josep Camarena, història i paisatge.

Presentació de La Falzia, mentre s'explicava el seu contingut. De peu, d'esquerra a dreta, Jordi Puig i M. Àngels Faus.

El Col·lectiu Vall de Vernissa presentà el divendres 2 de febrer el núm. 8 de la revista La Falzia. L'acte tingué lloc a l'església de Llocnou de Sant Jeroni, a les 20:00 h.

En l'acte estigué present M. Àngels Faus , coordinadora de la revista. Després, es projectà el DVD Josep Camarena, elaborat pel Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València i encarregat pel departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia, dintre del cicle PERSONATGES.

El contingut de la revista:
La portada d'aquest número és per a la segona entrega de l'estudi sobre música de banda. Entre els articles més destacats hi ha una nova secció titulada "Poesia en construcció", duta a terme per M. Josep Escrivà. En ella, la poeta saforenca intenta donar pas i veu a noves fornades d'escriptors que anirà descobrint-nos número rere número. En aquest cas, no es tracta de cap promesa sinó de tota una realitat: Isabel Garcia Canet és la guanyadora del darrer certamen Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó.

Les seccions de "Ciències ambientals" i "El balcó" ens presenten, respectivament, un passeig per la serra i els barrancs d'Almiserà i un altre per la Vallesa, "el penúltim bosc de l'Horta de València".
Cal destacar, també, la presentació del darrer estudi de Vicent Mahiques, Entre senyors frares i bandolers, a càrrec de Jesús E. Alonso; i la segona part de l'aproximació a l'advocació a la Mare de Déu de la Salut de Ròtova, a càrrec de Mª Elvira Mocholí.

Els membres de l'Ecomuseu Vernissa Viu també fan un recompte de les jornades que tingueren lloc el passat abril de 2006, entre València i la Safor.

Recomanacions de llibres, revistes, música... tanquen aquest darrer número que intentarà entrar, de nou, en totes les cases a través de dues vies: la venda en quioscs de tota la comarca i mà a mà, porta per porta, un mètode que s'ha demostrat més eficaç que qualsevol distribuïdora.

Sorpreses per a les persones més fidels:

El núm. 8 de La Falzia porta, a més, diverses sorpreses; entre elles, un obsequi per a socis i col·laboradors: el catàleg de l'exposició que el Col·lectiu va muntar a les passades Jornades Josep Camarena: Josep Camarena, història i paisatge.

A més, per tal de commemorar el 3r aniversari de la revista, el Col·lectiu regalarà als socis i sòcies un exemplar del DVD documental que ha realitzat l'Ajuntament de Gandia sobre el mestre Josep Camarena.

On adquirir la revista:
La revista es pot adqurir a diverses llibreries i papereries (ací hi ha un llistat) de la comarca pel preu de 3 euros. Les persones que vulguen fer-se col·laboradores, rebran a casa 3 exemplars/any pel preu de 7,5 (+ despeses d'enviament); a més, rebran gratuïtament el catàleg sobre la trajectòria professional de Camarena.

També podeu demanar-la al correu info@valldevernissa.org o lafalzia@valldevernissa.org.

TOC D'ATENCIÓ

Mobilització o indiferència sobre el canvi climàtic

El compromís amb el treball per fer front al canvi climàtic és un factor que resulta difícilment mesurable. No obstant, aquest dijous 1 de febrer, de 19:55 h. a 20:00 h. hom ho haurà pogut comprovar entre el veïnat.

Els darrers dies la convocatòria a l'apagada de hui a les 19:55 h. ha circulat per Internet com a principal mitjà de difusió. Els mitjans de comunicació electrònics i en paper també se'n feren ressò. A més, determinats noticiaris han cobert la intenció de protesta que s'havia convocat a nivell global.

Algunes associacions i grups polítics s'hi han adherit i unes poques administracions n'han anunciat accions tèbies, com la reducció de la intensitat lumínica en punts molt determinats. Com veiem a les imatges molts dels nostres ajuntaments que prediquen un consum responsable no s'han immutat. A les fotografies, els afores de Ròtova, l'avinguda Nou d'Octubre i el polígon industrial, 2 minuts abans de les 20:00 h. del dijous.

Enllaç sobre la notícia a Vilaweb | A Safor-Guia

LA FALZIA

L'exposició sobre Josep Camarena rebé més de 2.500 visites d'arreu de la comarca

L'exposició Josep Camarena, història i paisatge rebé 2.788 visitants. Les dades dels actes culturals de 2006 a la ciutat de Gandia les ha oferit el departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia. L'exposició fou muntada al segon pis de la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós.

A la mostra s'aproximà gent de tota la comarca i esdevingué l'esdeveniment més exitós de les II Jornades Josep Camarena.

El Col·lectiu Vall de Vernissa té previst tornar a muntar l'exposició al poble natal del mestre: Llocnou de Sant Jeroni.

[Notícia d'on hem tret les dades]

HOMENATGE

Gandia homenatja Josep Camarena.

L'acte d'homenatge ha consistit en la presentació del segon DVD del cicle de PERSONATGES, que la ciutat ducal ha dedicat als seus fills predilectes.

El primer dels documentals va estar dedicat a Tomàs Mut, un important metge i cirurgia que adquirí un considerable ressò per les comarques centrals valencianes. El darrer DVD estarà dedicat a Joan Climent, poeta de Montitxelvo, i serà presentat les properes setmanes.

A l'acte han acudit diferents personalitats d'arreu de la Safor. Una sala plena de gom a gom ha acollit els organitzadors i patrocinadors del material documental (el departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia), regidors gandians, familiars i amics íntims de Camarena, moltes persones anònimes que conegueren el mestre...

La presentació de l'acte ha anat a càrrec de Marcel·lí Giner; en el seu parlament, ha cedit la paraula a Emiliana Furió (tots dos a la imatge de la dreta), viuda de l'historiador, qui ha agraït amb unes sentides paraules la tasca de reconeixement que li ha dedicat la comarca a l'home amb qui compartira la vida fins fa a penes dos anys i mig. Posteriorment, l'alcalde de Gandia, J. M. Orengo, ha tancat la ronda de parlaments inicials.

La presentació de la figura i la tasca de Josep Camarena ha anat a càrrec de Jesús E. Alonso (a la fotografia de dalt), historiador i arxiver de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia. En la seua intervenció no ha deixat d'anomenar les vessants de xerraire, de mestre de moltes persones de la comarca, trescador de barrancs i home de la natura, a banda d'historiador, un aspecte en el qual va destacar pels anys 40 i 50 del passat segle. No obstant, també va voler incidir en els silencis amargs que l'han envoltat, sobretot pel que fa a la valoració de la seua producció, tant des del punt de vista dels estudis toponímics com històrics; així com per la mala sort que l'ha perseguit en projectes com l'edició de la seua tesi doctoral, truncada per la riuada del 57.

Els DVD es poden adquirir, pel preu de 3 euros, a la Biblioteca Convent de Sant Roc i al Teatre Serrano.

RÒTOVA

El GEMAS s'oposa al projecte de recuperació ambiental del barranc del Garrofer

El va rebutjar la Diputació de València fa tres anys

El Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor (Gemas) ha presentat una sèrie d'al·legacions al projecte de l'Ajuntament de Ròtova de recuperació ambiental d'unes parcel·les municipals situades en la partida del barranc del Garrofer. Com a conseqüència d'aquestes al·legacions, des del GEMAS demanen "l'anul·lació del projecte tècnic, per ser inadequat, erroni, sense rigorositat científica i no ajustant-se a cap recuperació mediambiental". [+ info]

LLOCNOU DE SANT JERONI

Per Sant Antoni i Sant Gonçal, fogueres.

Ací us presentem el cartell amb algunes activitats a Llocnou de Sant Jeroni.

INCENDI

Abans i després de les flames.

En aquestes imatges, podeu veure l'estat de les nostres muntanyes, erosionades i castigades per anteriors incendis, que han tornat a patir el pas de les flames. Per al nou any, i per al futur, esperem que no es torne a repetir. La prevenció seria una bona manera de fer-ho efectiu.

Enllaç d'una notícia sobre l'incendi a Vilaweb.

Una dada: solament el 2006, la Generalitat va retallar les subvencions de voluntariats consolidats com el de Ròtova i Gandia i va fer desaparèixer altres que començaren l'any anterior amb un enorme èxit, com el de Llocnou de Sant Jeroni, on participaren 17 persones en un poble amb a penes 500 habitants.

Les imatges estan cedides per J. Saneugenio. Les fotografies de l'esquerra són del 2004 i les de la dreta, del 2006, després de l'incendi. Al proper núm. de La Falzia en farem 5 cèntims.

CASTELLONET DE LA CONQUESTA

El nou ajuntament de Castellonet trenca amb l'estètica antiga de la plaça.

Continua la destrossa de Castellonet. Bungalows repetitius, passant per alt les normes urbanístiques municipals, materials nous i trencadors, estètiques canviants, ampliacions exagerades; i algun PAI més que sona per allí.

Si des de l'anterior legislatura el municipi havia trencat la seua estructura d'encastillament, única existent aleshores a la Safor, ara li toca a l'interior del municipi.

A la plaça, recentment, s'havien dut millores d'acondicionament i restauració tant del palau com de l'església. Ara, però, les obres del nou edifici de l'Ajuntament han dut a terra totes les millores esmentades.

Com veieu a la imatge, fins i tot el perfil del municipi ha sofert una considerable alteració.

Feliç 2007

ECOMUSEU "VERNISSA VIU"

L'ecomuseu "Vernissa Viu" exposa el seu model de gestió territorial a un congrés a Torí.

El proper dimarts 5 de desembre de 2006, diversos membres del Col·lectiu Vall de Vernissa, impulsors del projecte "Ecomuseu Vernissa Viu", participaran en les jornades "A. A. A. Gestori del territori cercasi", a Torí.

Les jornades estan organitzades per l'IRUR (Innovazione Rurale) i per l'IRES (Instituto Ricerche Economico Sociale). En ell col·laboren diverses organitzacions com Sviluppo Italia, l'Associazione Alessandro Bartola, el Centro Studi per lo Sviluppo Rurale della Collina i el MINOM, a banda d'organismes públics com Regione Piemonte, Regione Autonoma Valle d'Aosta i la provincia autonoma di Trento.

[+ informació]

II JORNADES JOSEP CAMARENA

Un fòrum per Sant Jeroni de Cotalba

En el marc de les II Jornades Josep Camarena, el Col·lectiu Vall de Vernissa ha organitzat un fòrum virtual per tal de poder establir un debat sobre l'estat de Sant Jeroni, les possibles propostes, solucions, etc.

Tots aquells que vulgueu participar, podeu fer-ho a

10 de novembre de 2006

Els projectes d'ecomuseu de Bicorp i "Vernissa viu" intercanvien experiències.

La trobada obri perspectives d'una futura xarxa d'ecomuseus al País Valencià.

El passat dia 10 de novembre, com a part del curs "Desenvolupament Sostenible" en el marc del programa Leader per al Massís de Caroig, i dirigit pel professor Enric Mateu de la Universitat de València, es va organitzar una trobada entre els dos projectes d'Ecomuseus que ara mateix estan desenvolupant-se al territori valencià, l'Ecomuseu de Bicorp i l'Ecomuseu de la Vall del Vernissa. Juntament amb el Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València, es va desenvolupar la jornada, primerament amb les diferents exposicions dels projectes i dels treballs duts a terme i en segon lloc es va fer un recorregut pels voltants de Bicorp on es va visitar part del patrimoni artístic i natural d'aquell territori.

[+ informació]

II JORNADES JOSEP CAMARENA

De la taula a missa, per Camarena.

Un dinar de germanor.

El restaurant L'Ocell de Ròtova va acollir el dissabte 21 d'octubre el dinar commemoratiu de les II Jornades Josep Camarena. En ell van estar presents membres del Col·lectiu Vall de Vernissa, socis, col·laboradors i simpatitzants. També hi assistí, per part de l'Ajuntament de Gandia, un dels patrocinadors de les jornades , el regidor de Cultura Marcel·lí Giner. Al llarg de l'acte, els assistents van poder compartir les inquietuds sobre el nostre territori i els reptes de futur, tant del nostre àmbit com de l'associació.

En finalitzar el dinar, es presentà als assistents el catàleg que el Col·lectiu ha preparat per a l'exposició "Josep Camarena, història i paisatge", que es pot visitar a la casa de la Marquesa, de Gandia.

El Catàleg.

El catàleg "Josep Camarena, història i paisatge" recull els textos i fotografies de l'exposició que el Col·lectiu Vall de Vernissa ha preparat amb el mateix nom. S'hi repartirà gratuïtament als socis i sòcies i a totes les persones col·laboradores en el proper número de la revista La Falzia. El catàleg és el segon monogràfic i es podrà adquirir a les llibreries i a la mateixa exposició pel preu de dos euros.

[Més fotografies]

Una oració per Camarena.

A les 20:45 h. de la vesprada, a l'església de Llocnou de Sant Jeroni, va tindre lloc la dramatització del text Oració reflexiva per Josep Camarena, d'Ignasi Mora, a càrrec de Ximo Vidal.

L'acte va estar presentat per Miquel Camarena, president del Col·lectiu Vall de Vernissa; en ell s'intercalaren lectures de textos extrets del llibre Josep Camarena i l'ocàs del món rural, per part de diversos veïns i veïnes de Llocnou; així mateix també es feu lectura de diverses poesies del mestre, uns pocs textos que Camarena solament havia tret a la llum en comptades ocasions.

El text de l'escriptor gandià I. Mora va tractar sobre la trajectòria del mestre, les dificultats que va haver d'afrontar Camarena, com qualsevol persona que volia fer reeixir la dignitat de la història del nostre poble, etc. Les renúncies, els sacrificis, els esforços, les actituds en diferents moments de Camarena i del poble valencià van passar per davant dels ulls dels assistents a l'acte.

Ximo Vidal, actor i membre de la companyia de Pluja Teatre, va interpretar un text que havia suscitat una considerable expectació i, a la fi, va provocar un gran aplaudiment entre el públic de Llocnou i de tot aquell que s'havia apropat d'arreu de la comarca.

Fragment d'Oració reflexiva per Josep Camarena (101 mb).
(Text d'Ignasi Mora. Interpreta: Ximo Vidal. Gravació: Col·lectiu Vall de Vernissa).

[Més fotografies]

EXPOSICIÓ

Josep Camarena, història i paisatge.

La història i el paisatge sota la perspectiva de Josep Camarena centren una exposició oberta al 2n pis de la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós.

En ella es fa un passeig tant pels paisatges explicats per Camarena -les terres de marjal i de muntanya, la evolució dels conreus, etc.- com per aquells més amagats a l'ull del públic: aquells escenaris que Camarena bastí amb milers de fitxes, documents, mecanoscrits, treballs inèdits i publicats, que presenten la trajectòria d'aquest homenot en els diversos camps en què s'hi va endinsar.

El visitant s'hi insereix de ple en la conversa de Camarena amb Ignasi Mora, tot recordant aquell viatge a la Safor que l'escriptor gandià va portar al paper.

En aquesta mostra també s'hi reflecteix el paper que va tindre Camarena en la creació del Museu Arqueològic de Gandia, la ràdio de l'institut laboral de Gandia, etc.

L'objectiu de l'exposició és que la gent conega el treball real del nostre mestre i que torne a passejar els paisatges -en continu canvi- de la nostra comarca. L'exposició romandrà oberta des del 16 d'octubre fins el 5 de novembre.

[Més fotografies]

 

 

els nostres projectes, els teus projectes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I Jornades Josep Camarena

Ecomuseu "Vernissa Viu"

Comprova com van anar les I Jornades Josep Camarena

II Jornades Josep Camarena

Arxiu de Cultura material i fotogràfic (A.Cu.m. i Fotogràfic)

En aquest ambiciós projecte s'inclouen els fons gràfic, documental i etnològic de la vall de Vernissa. A més, duem a terme el recull dels llibrets de festes, fotografies, discursos de manteniment, etc.

Carta oberta pels castells de la Safor

Edició del web www.valldevernissa.org

Unes pautes que caldria que seguiren els nostres ajuntaments. Adhereix-te

Les notícies més importants d'aquesta terreta de la Safor, les activitats del Col·lectiu, un tast poètic setmanal, etc.

La Falzia, la veu dels pobles silenciosos

Integrant de la Plataforma pels pobles de la Safor

Música, història, esport, llengua, cuina, patrimoni, premsa, etc. d'allò més proper a tu. Busca-la

Més de vint associacions preocupades pels nostres pobles ens hem unit per promoure una Safor sostenible, on no desapareguen els nuclis rurals tradicionals

Conferències, excursions, assistència a diverses trobades i al Porrat de Sant Macià, etc.

Fòrum Sant Jeroni

Consulta l'hemeroteca per fer un passeig per les activitats del Col·lectiu.

col·labores?

 

 


© 2004 El Col·lectiu Vall de Vernissa Qui Som? Què fem? Falzia Contacta
Contador Visites des de 2004.01.15 Website Dissenyat per ACTIV